El temps d’amortització dependrà en gran part del tipus d’instal·lació. Les instal·lacions d’autoconsum són rendibles al màxim quan s’aprofita de manera instantània l’energia que generen els panells solars. Cal tenir present que, en la gran majoria de casos, les hores de màxima radiació coincidiran amb les hores de feina, que acostuma a ser fora de l’habitatge, i viceversa, les hores de més consum habitualment són al vespre i a la nit. Aquesta energia no consumida produeix un excedent, que si no s’emmagatzema es perd. D’aquí ve que, en el cas de poder assumir la inversió a l’inici del projecte d’instal·lació, s’hi incorpori una bateria solar. La instal·lació de bateries solars és costosa i allarga el període de l’amortització; són recomanables, per exemple, en els casos en què és impossible connectar-se a la xarxa. El ventall de situacions és ampli i no permet generalitzar, tot i que si apliquem la desgravació fiscal a l’equació, com seria el cas de les ordenances solars, es podria escurçar encara més. En el cas d’una instal·lació estàndard, es preveu una amortització d’entre tres i cinc anys. Quan la instal·lació consta d’una bateria solar l’estalvi arriba més tard, perquè augmenta l’amortització a uns sis o deu anys.

En qualsevol cas, l’autoconsum forma part del desenvolupament sostenible, perquè significa reduir el consum d’un altre tipus de font d’energia elèctrica. El carbó, el petroli o el gas són fonts naturals que generen energia, però són limitades. L’energia fotovoltaica és una font infinita de generació elèctrica i de les més netes que es coneixen fins avui.