Fi de l’impost al sol

2 de juny de 2020

Fi de l’impost al sol

Fi de l’impost al sol

Què és l’impost al sol?

L’impost al sol, anomenat així de manera popular, correspon a la normativa recollida al Reial decret 900/2015 en relació amb la transició energètica i la protecció dels consumidors. Dit d’una altra manera, el Càrrec Transitori per Energia Autoconsumida.

Basat en l’evidència que l’energia solar és un bé essencial per a la societat, inclou una sèrie de mesures de protecció agrupades en dos capítols: el primer dedicat als consumidors vulnerables i la lluita contra la pobresa energètica, i el segon amb l’objectiu d’informar, protegir i racionalitzar els mecanismes de contractació.

De manera resumida, el resultat d’aquesta llei afectava directament les instal·lacions d’autoconsum d’energia solar fotovoltaica o qualsevol instal·lació que generés energia cap a l’exterior d’aquesta, mitjançant l’aplicació d’impostos directes sobre l’energia produïda pels equips. L’argumentació es basava en el fet que els productors d’energia renovable havien de finançar el sistema igual que la resta dels consumidors, al·legant que aquest tipus d’instal·lacions requerien un cost de manteniment. Aquest cost no l’havien d’assumir les empreses elèctriques privades ni la xarxa elèctrica estatal, malgrat reportar-los un benefici, sinó els autoconsumidors. En altres paraules, un “peatge”.

Per què es va derogar l’impost al sol?

La resposta immediata al motiu és que aquest impost cobrava dues vegades el mateix. En el cas de l’autoconsum, havia de pagar tant a la comercialitzadora (intermediària) com a la xarxa elèctrica productora, amb la qual cosa s’abonava el doble.

L’impost al sol va representar un retrocés greu per a la instal·lació de panells solars, molt especialment a Espanya, país amb un potencial d’hores solars diàries enorme. Es van incrementar les factures de la llum i la dependència energètica va situar els espanyols en un circuit tancat insalvable: d’una banda, apostava per una energia sostenible, no contaminant i infinita, a més de reduir la dependència energètica de la població, i, de l’altra, entrava de ple en un procés burocràtic complex que generava grans despeses per a tothom. Incoherent, oi? Sobretot si tenim en compte que la Unió Europea, en el seu Pla d’Energies Renovables 2020, pretenia que el 20% de l’energia fos d’origen renovable aquest any.

Finalment, es va poder demostrar que l’impost al sol era un atac frontal contra les energies renovables i no representava cap benefici sinó tot el contrari. Cal esmentar que el Govern va fer tot el possible per mantenir-se ferm davant de l’oposició, i fins i tot va vetar la proposta que pretenia pal·liar els efectes de l’impost al sol. Amb l’ajuda dels socis europeus es va aconseguir recórrer la normativa i determinar com s’havia de regir el dret d’autoconsumir energia elèctrica sense càrrecs. A les portes de l’any 2020, aquesta mesura era més que urgent.

És la fi de l’impost al sol?

El Reial decret 15/2018 va reconèixer el dret a l’autoconsum sense càrrecs en les instal·lacions de fins a 100 kW i simplificava els tràmits administratius per a instal·lacions de baixa potència nominal. A més, el titular de la instal·lació solar no ha de coincidir amb el titular del subministrament d’energia ni s’imposa l’exigència del segon comptador.

En el Reial decret 244/2019, de nou es revisava tota la regulació dels requisits per instal·lar plaques solars, condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia solar a Espanya. És en aquest moment que se certifica la defunció de l’impost al sol, de manera definitiva.

Davant el dubte de si es pot tornar a aplicar aquest tipus d’impostos, la resposta més assenyada és que no es pot afirmar al 100%: les lleis i el futur estan per escriure. El que sí que podem afirmar és que, malgrat els esforços dels partits polítics al capdavant del govern espanyol, en el seu moment, per mantenir vigent el decret que gravés el sector fotovoltaic i l’autoconsum de manera important, la tendència del país és a no frenar el progrés cap a plans sostenibles. Ara Espanya està alineada amb la Unió Europea.

El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030 defineix els objectius de reducció d’emissions de gasos efecte hivernacle, de penetració d’energies renovables i d’eficiència energètica. El text d’aquest pla va ser enviat a finals de març de 2020 a la Comissió Europea i coincideix amb el que actualment està en fase de consulta pública de l’Estudi Ambiental Estratègic (EAE) del pla, enviat a Brussel·les com a esborrany actualitzat. El procés hauria d’haver conclòs, però arran de la declaració de l’Estat d’Alarma actualment està suspès.

Recuperació de l'autoconsum d'energia solar a Espanya

Una rendibilitat positiva, a més del fet que la consciència sobre el canvi climàtic reforça l’opció de passar-nos tant com sigui possible a les energies “verdes”.

Gràcies a l’aprofitament de la radiació solar per produir electricitat, el benefici és amplíssim: a mesura que creix el nombre d’instal·lacions solars fotovoltaiques s’incideix sobre el preu de l’electricitat, les emissions i els gasos contaminants disminueixen, i s’afavoreix el desenvolupament del sector (creació d’ocupació i creixement econòmic). Vehicles elèctrics? Cada vegada serà més viable fer l’esperada transició cap a un model energètic i de mobilitat més ecològic…

Després de la derogació de l’impost del sol, l’energia solar a Espanya es va reactivar de nou i continua recuperant posicions en el rànquing mundial. Amb el nou reial decret, el consum d’energia gratuïta, barata, inesgotable i neta torna a estar en auge. Si vols saber-ne més, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.